4124 (2)

Es veu que aquesta gent no és del planeta. Parlen català, pero com si fos una llengua morta. Em sento com si em parlesin una colla de Pompeus Fabra de 1935 i una colla de modernistes dels Quatre Gats, i no del català que intentaven parlaban al principi del segle XXI. Qué va passar al segle XXI? Que jo recordi, Catalunya va tenir el primer president de raels catalanes i gambianes, en Samuel Akeoge Puig-gros.

Als CEIPs (Centres d'Educació Infantil i Primària), tenen un sistema educatiu pluri-lingüístic, on els mestres tenen que fer uns estudis de set anys, mes dos de pràctiques fora del seu contexte idiomàtic i geogràfic. En Toni, un bon company valencià, ha tutelat sis estudiants -de Mozambic, Kirgiquistan, Groenlandia (on es fa un bon vi de missa), Vil.la-rodona (Catalunya del Centre cap a abaix), Estonia i el Vaticà (on hi havien les millors farres de dogmatisme aplicat)-, i estava molt content dels nous aprenents de mestres. En Toni, va participar dins del projecte marc de la GEN (Globalització Educativa Natural), on el fonaments educatius es basaven en el coneixement particular d'origen de l'estudiant, i els diferents entorns culturals, respectuosos de la particularitat dins la globalitat.

4124 (1)

4124. Positivament desgraciat, creia que havia mort al 2021. Abans, no se, m'han crionitzat o m'han buidat dins d'una memòria electrònica. Se que no hi soc un ent físic, però tampoc em sento virtual. Soc concient de mi. Son els meus primers pensaments: Em miro cec, i en reconec, però no veig el meu cos, tanmateix el percebo. No he obert els ulls. Es com sortir d'una anestèsia.