El ���think tank��� del Bar��a s���actualitza

El ���think tank��� del Bar��a s���actualitza

• El ‘think tank’ del Barça s’actualitza

  

  ALBERT LLIMÓS Barcelona 07/10/2016 19:01

  Mentre els directius del Barça s’han afanyat durant els últims anys a assenyalar que la sanció de la FIFA pel cas Masia ha sigut el motiu del descens de qualitat del planter, els professionals que treballen cada dia a la Ciutat Esportiva tenen un discurs més profund: s’havia perdut el rigor i l’exigència necessaris.

  En els últims mesos a Sant Joan Despí s’ha intentat capgirar una dinàmica que ha acabat afectant el primer equip, que durant els últims anys no s’ha nodrit de cap futbolista del filial. Al futbol base s’entrenava per inèrcia, sense un control exhaustiu, fent el mateix que s’ha fet sempre, assenyalen les fonts consultades. Per revertir aquesta situació, en la parcel·la de futbol formatiu professional -juvenils i filial- que està sota el paraigua de Pep Segura, s’està intentant canviar els mètodes de treball i organització de La Masia. La sacsejada és profunda, però aliena al treball que fa Jordi Roura a les categories inferiors que ell supervisa i on s’avança amb ritmes diferents. Ara mateix, tot i que a la Ciutat Esportiva es parla un únic idioma, s’hi senten dos dialectes diferents. “No són incompatibles, la tècnica i el sistema és el mateix des de baix fins al filial”, argumenten des de la direcció.

  Evolució metodològica

  El gener del 2012 el periodista Martí Perarnau descobria en un excel·lent reportatge al diari Sport la voluntat del Barça de crear un think tank propi per plasmar sobre escrit tot el coneixement acumulat durant els últims anys, un programa general que incorporés tots els conceptes del joc perquè servís a tots els tècnics de la casa, un “manual de planter”, com el definia el llavors director esportiu, Andoni Zubizarreta, l’impulsor de l’àrea metodològica que formaven Joan Vilà, Emili Ricart, Paco Seirul·lo i Víctor Sánchez.

  Segura pretén actualitzar amb el seu segell propi la feina que es continua fent a l’àrea metodològica -que alguns titllen “d’obsoleta”-, i que al club s’intenta sistematitzar amb la consolidació de l’àrea de coneixement, una superestructura que marqui el rumb a tots els esports professionals de l’entitat. Acadèmic de formació, Segura pretén fer el que havia dut a terme durant molts anys als estudis d’INEFC de la Universitat de Lleida i en la seva primera etapa de 7 anys i mig al Barça, entre el 1997 i el 2005: analitzar la situació al detall -es grava tot, per exemple- per extreure dades que permetin tenir una teoria i, posteriorment, convertir el coneixement en exercicis pràctics. És a dir, adequar els entrenaments al que realment necessita el joc de l’equip.

  El treball a la Ciutat Esportiva gira entorn de les anomenades tres P: possessió, posició i pressió. L’any passat es va començar per la possessió, buscant nous mètodes de treball més adients a les necessitats dels equips i el futbol actual. Es va comprovar que amb els exercicis de possessió en espais reduïts no n’hi havia prou. No va ser una decisió intuïtiva, sinó raonada a partir d’estudis de densitat que es van fer. Ara, als exercicis de manteniment de pilota en 12-15 metres quadrats, se n’hi sumen d’altres amb distàncies més grans, que requereixen més esforç físic per a la pressió i altres habilitats tècniques. L’explicació: s’assemblen més al que es trobarà el jugador durant un partit.

  El passat 15 de setembre, en una reunió amb tots els tècnics, es van posar les bases per al treball d’aquest any, amb especial èmfasi en el joc de posició. “Tenim un problema amb els interiors”, adverteixen els especialistes, que també busquen la manera de donar sentit al treball de pressió tan important en la filosofia Barça: “¿Al planter treballem bé la pressió? No”.

  La manera d’abordar les tres P i optimitzar el rendiment dels equips i els jugadors són els programes específics i individuals que des de l’any passat han de seguir els tres cossos tècnics. Els programes específics fan referència a necessitats col·lectives, que es treballen en grups reduïts per millorar aspectes concrets del joc. El joc aeri, tant defensiu com ofensiu, la capacitat defensiva, l’un contra un -ensenyar 4 o 5 dríblings als extrems- i la finalització de cara a gol en són exemples. “Un davanter acabava rematant durant una setmana 10 vegades més que un defensa. Això no té sentit, hauria de poder rematar 2.000 vegades al mes per millorar la seva finalització”, expliquen.

  Els programes individuals -a càrrec dels segons entrenadors- són per a jugadors que tenen deficiències en alguna faceta del joc. Per exemple, ensenyar a defensar a Carles Aleñà, un futbolista talentós que juga a la medul·lar però tendeix a anar-se’n cap a dalt. Aquest treball tant específic com individual no només es fa sobre la gespa, també poden ser sessions de vídeo i gimnàs, o fins i tot treball mental.

  El volum de feina ha crescut, perquè l’aplicació dels programes és paral·lela als entrenaments convencionals que fa tot el grup. Els tres equips arrenquen la jornada a les 8.30 h, esmorzant tots plegats. El juvenil B de Quique Álvarez ha sigut l’últim a incorporar-se a aquesta professionalització. L’any passat entrenava a les 5 de la tarda, sense que ningú hi “estigués a sobre”. Ara repeteixen les dinàmiques del juvenil A de Gabri. Abans de l’entrenament, que pot anar des de les onze a la una, hi ha dues hores per aplicar els programes específics i individuals, buscant la manera de no sobrecarregar els jugadors amb un volum de feina excessiu. Després de dinar, els nois continuen a la Ciutat Esportiva fins a les vuit del vespre, treballant en la línia d’un verdader centre de formació. Si al matí toca pilota, a la tarda estudis. Trenta juvenils -15 de l’A i 15 del B- viuen a La Masia, i estudien batxillerat al mateix centre que dirigeix Carles Folguera. La resta cursen mòduls.

  Les innovacions que està impulsant la secretaria tècnica han sigut beneïdes pels tècnics, tot i que entre l’ staff es té clar que “no s’ha de perdre de vista el que és el Barça, un club especial en què s’ha de respectar el que s’ha fet sempre perquè t’ha portat a l’èxit”. En altres paraules, el rondo no desapareixerà mai, però ara es complementa amb altres exercicis. “Si estem fent un pas endavant ho veurem amb el pas del temps, ara, almenys, estem més hores treballant, més a sobre dels jugadors”, admeten els entrenadors.

  I, a més treball, més estructura. Un dels objectius del Barça ha sigut dotar de més recursos els tècnics. “Tenim un cos tècnic ampli per poder arribar a tot”, admeten a la Ciutat Esportiva. Especialment, no per poder analitzar els rivals, sinó “a nosaltres mateixos”. Tot el que es fa s’enregistra i s’analitza al detall. Per això, la secretaria tècnica va reforçar l’any passat el departament d’anàlisi, amb professionals dels estudis d’INEFC de la UDL, que permetin plasmar els objectius fixats. Un exemple de la feina que es fa és que tot es dissecciona: s’han estudiat totes les jugades que acaben a la porteria contrària. Tot analitzat: quants tocs es fan, qui fa l’última passada, quants jugadors intervenen, qui i on es recupera la possessió... els resultats dels tres equips es comparen per veure si s’està treballant bé i hi ha una continuïtat, un fet que demostraria que als dos juvenils i al filial se segueixen els mateixos patrons de joc, que no hi ha un salt o una disfunció entre categories.

  Els tècnics, tal com succeeix al primer equip, tenen cada vegada més bona tecnologia per treballar amb els jugadors. Aquest any, hores després d’acabar el partit, els entrenadors disposen a través d’una aplicació dels vídeos del partit, perfectament classificats en jugades que interessi analitzar i transmetre als futbolistes amb correccions i comentaris per acompanyar les imatges.

  Els resultats de moment acompanyen, i els tres equips estan a la part alta de la classificació. Especialment important és que el filial de Gerard López aconsegueixi l’ascens a Segona A, un pas imprescindible perquè els jugadors puguin fer el salt al primer equip. Entre Segona B i Primera hi ha massa distància. De fet, al club hi ha una idea sobre la taula, encara embrionària: si el filial ascendeix, el model òptim implicaria la recuperació d’un Barça C -va desaparèixer el 2007- per ser a Segona B. Per això, es defensa que entre els fitxatges de la secretaria tècnica hi hagi algun futbolista amb perfil “més musculós, més fort” que permeti lluitar per l’ascens.

  Al Camp Nou fa temps que es planteja la possibilitat que Segura guanyi pes en l’organigrama, sobretot aprofitant el seu vessant acadèmic, una qüestió que s’ha deixat en standby pels canvis a nivell executiu que hi ha hagut recentment. “És la figura clau, qui marca els itineraris esportius dels jugadors. Ell és qui fa temps que mira l’evolució d’Aleñà, però alhora qui ha de mirar les necessitats del primer equip per marcar-li al jugador el camí que ha de seguir fins arribar-hi”, sintetitzen. A Sant Joan Despí passen moltes coses i totes tenen una explicació.

  Nova fórmula de contractes per aturar la Premier

  Aquest estiu la Premier va trucar a la porta de quatre cadets que havien de fer el salt al juvenil, Jandro Orellana, Sergio Gómez, Abel Ruiz i Juan Miranda. Els anglesos van arribar amb ofertes econòmiques molt més potents del que podia oferir el Barça, com, per exemple, 120.000 euros i residència, a banda de portar també els pares, que va oferir el City a un dels jugadors. ¿Com va evitar la seva marxa el club català? A través d’una fórmula d’incentius, segons expliquen alguns agents de futbolistes a l’ARA. Cada juvenil del Barça cobra 12.000, 15.000 i 18.000 euros pels tres anys que està al club en aquesta categoria. Per retenir-los i fer front als diners de la Premier, la direcció blaugrana va valorar els futbolistes en una xifra elevada, d’uns 150.000 euros en el cas que té constància aquest diari. El Barça, per evitar trencar l’equilibri salarial, va millorar lleugerament el sou dels futbolistes respecte al que haurien de cobrar d’acord amb el pautat. El diferencial entre el seu salari i el seu valor es pagarà al jugador quan faci el salt al filial, amb un plus com a premi. Un exemple real: a un futbolista d’aquests que van tenir oferta anglesa se li paga 20.000 euros per cadascuna de les tres temporades de juvenil. El diferencial respecte als 150.000 euros en què està valorat són 90.000 en total (30.000 per temporada), una quantitat que es pagarà quan el jugador salti al Barça B, amb un plus de 30.000 euros.

  Per tant, amb aquesta fórmula es va aturar la marxa de jugadors que estan cridats a tenir recorregut en el club, i que un cop arribin al B passarien a cobrar 100.000 euros anuals.

Tags:
October 08, 2016 at 08:14PM
Open in Evernote